HYRAX

Pujant al cel del matí, el sol africà travessa una serralada per acaronar un penya-segat ample i pla, cremant-lo amb una suau calor. De les ombres d'una escletxa estreta, emergeix una família d'hiraxs, amb pols calenta apagant la brillantor del seu pelatge daurat. S'instal·len a la càlida extensió de roca per prendre el sol, però sempre es mantenen vigilants. A mesura que la calor del sol abrasador s'intensifica, les olors antigues surten de les roques cremades, la vegetació escassa i l'hyraceum petrificat. Curiosament, s'entrellacen per formar una aroma primitiva i exòtica.