Definitivament picant, el safrà afegeix un esclat d'energia tant a les fragàncies femenines com masculines. És una nota infinitament luxosa de facetes càlides i coriàcies. Particularment evocador de la camussa suau, el safrà evoca una sensació íntima: suau, però lleugerament amarg.
L'espècia de safrà força luxosa prové de la planta Crocus sativus (coneguda comunament com a "crocus de safrà"). El safrà, l'estigma carmesí viu i els estils de la flor, es recull abans que les flors s'obrin completament i es deixen assecar sobre una malla de fibra. És una tasca notòriament laboriosa: a partir de 100.000 flors, només es produirà 1 kg de safrà sec. I a partir d'aquí s'extreu un rendiment del 50% de resinoide amb etanol.
El safrà té una història bastant llarga com una de les espècies més cares del món. Es va conrear per primera vegada a Grècia fa més de trenta-cinc segles, on es va estimar com un símbol de resurrecció i força. El safrà apareix en un fresc antic al palau de Minos a Cnossos, on es representa un nen escollint el delicat estigma i els estils de la flor de Crocus sativus. És segur dir que el procés de conreu, recol·lecció i processament d'aquesta petita espècia divina ha estat un esforç esgotador que ha minat el nostre temps i les nostres butxaques durant mil·lennis.
Espanya, Grècia, Índia, Iran
