Famílies olfactives
Coneix les característiques de cada família olfactiva i les seves possibles combinacions
Els perfums de la família Cítrica, algunes vegades coneguts com a Eaux Fraiches, es caracteritzen per la seva frescor i lleugeresa. Aquesta família olfactiva també inclou les primeres “Eaux de Cologne”. Aquest nom es refereix a una fragància fresca i estimulant composta de bergamota, neroli, llimona i romaní creada a Itàlia al segle XVII, però que deu el seu nom a la ciutat de Cologne (Alemanya), on es va fer popular a finals del segle XVIII . Els perfums frescos consisteixen principalment d'essències cítriques (bergamota, llimona, taronja, mandarina, aranja) que estan associades amb el taronger (flor de taronger, petitgrain, neroli).
La família aromàtica, també anomenada Fougère en l'argot del perfum a causa de la fragància Fougère Royale, creada el 1884, que va ser la primera que va evocar aquesta olor natural de sotabosc.
Composta inicialment per espígol, molsa de roure, cumarina i bergamota, aquesta família va evolucionar utilitzant moltes plantes aromàtiques diferents com alfàbrega, sàlvia, romaní, farigola, etc.
Com que aquest tipus de fragància s'utilitzava molt als anys 80 per als productes de perruqueria masculina, està associada al món masculí, transmetent una sensualitat energètica i neta.
Composta inicialment per espígol, molsa de roure, cumarina i bergamota, aquesta família va evolucionar utilitzant moltes plantes aromàtiques diferents com alfàbrega, sàlvia, romaní, farigola, etc.
Com que aquest tipus de fragància s'utilitzava molt als anys 80 per als productes de perruqueria masculina, està associada al món masculí, transmetent una sensualitat energètica i neta.
Essencial en perfumeria, la família Floral està formada per una increïble diversitat de flors perfumats que aporten un aire de noblesa, delicadesa i riquesa a les fragàncies.
Per descomptat, estem familiaritzats amb la rosa i el gessamí l'ús dels quals és ancestral.
La flor del taronger, però, aporta més frescor i té matisos que recorden el neroli. Les flors blanques, com la nardo, l'ylang-ylang o la gardenia, són sensuals i embriagadores. Si busquem les flors més delicades i lleugeres, no hem de mirar més enllà que el lliri de les valls o la fresia.
La violeta i la mimosa ens sorprenen amb les seves notes en pols i vellutats. Finalment, una de les flors més picants és el clavell, que desenvolupa accents de clau.
Avui dia, la tecnologia coneguda com a "tècnica de l'espai de cap" permet als perfumistes capturar les molècules olfactives protegides de les plantes en un entorn al buit. Gràcies a aquesta tècnica, cada any es descobreixen noves notes florals.
Per descomptat, estem familiaritzats amb la rosa i el gessamí l'ús dels quals és ancestral.
La flor del taronger, però, aporta més frescor i té matisos que recorden el neroli. Les flors blanques, com la nardo, l'ylang-ylang o la gardenia, són sensuals i embriagadores. Si busquem les flors més delicades i lleugeres, no hem de mirar més enllà que el lliri de les valls o la fresia.
La violeta i la mimosa ens sorprenen amb les seves notes en pols i vellutats. Finalment, una de les flors més picants és el clavell, que desenvolupa accents de clau.
Avui dia, la tecnologia coneguda com a "tècnica de l'espai de cap" permet als perfumistes capturar les molècules olfactives protegides de les plantes en un entorn al buit. Gràcies a aquesta tècnica, cada any es descobreixen noves notes florals.
La família Woody és tan rica i polièdrica com la família Floral.
El sàndal, cremós, vellutat i lletós, té un caràcter càlid, tranquil·litzador i opulent quan es tracta de fragàncies afustes. La fusta de cedre, en canvi, presenta una nota seca que recorda les serradores i els llapis. Mentrestant, les arrels de vetiver proporcionen un to elegant i qualitatiu amb els seus accents humits d'aranja i aromes fumats. Finalment, la fusta de oud, forta i semblant a un animal, evoca un aroma potent i sensual.
La recerca de molècules sintètiques ha ampliat la paleta del perfumista amb el desenvolupament d'interessants notes llenyoses, potenciant les notes naturals i produint efectes nous, secs, cremosos o potents i vibrants.
El sàndal, cremós, vellutat i lletós, té un caràcter càlid, tranquil·litzador i opulent quan es tracta de fragàncies afustes. La fusta de cedre, en canvi, presenta una nota seca que recorda les serradores i els llapis. Mentrestant, les arrels de vetiver proporcionen un to elegant i qualitatiu amb els seus accents humits d'aranja i aromes fumats. Finalment, la fusta de oud, forta i semblant a un animal, evoca un aroma potent i sensual.
La recerca de molècules sintètiques ha ampliat la paleta del perfumista amb el desenvolupament d'interessants notes llenyoses, potenciant les notes naturals i produint efectes nous, secs, cremosos o potents i vibrants.
L'any 1917, quan Francois Coty va crear "Chypre", un perfum amb bergamota, notes florals, pàtxuli, molsa de roure i labdanum, va inventar un acord estructurat que inspiraria dècades de perfumistes. Va néixer la família ‘Chipre’! Actualment, les fragàncies xipre estan experimentant un gran èxit en perfumeria, reinterpretant aquesta construcció atemporal amb modernitat.
El molsa de roure acostuma a desaparèixer de les creacions contemporànies, però mantenen les seves característiques notes cítriques i florals realçades amb pàtxuli que desprèn un rastre i una difusió increïbles a les fragàncies!
El molsa de roure acostuma a desaparèixer de les creacions contemporànies, però mantenen les seves característiques notes cítriques i florals realçades amb pàtxuli que desprèn un rastre i una difusió increïbles a les fragàncies!
Les olors d'ambre possiblement es refereixen a l'ús molt antic de l'àmbar gris, una substància expulsada al mar pel catxalot, que avui dia s'utilitza poc a causa del seu preu elevat. Aquesta matèria primera, associada a la vainilla, ha marcat perfums com Ambre Antique de Coty, o fins i tot Amber 83, una base perfumada de De Laire, donant així naixement a una nova família olfactiva.
El terme oriental va aparèixer poc després, en associació amb les olors d'Orient, i designa una composició embriagadora, voluptuosa, càlida i captivadora. Descriu matèries primeres càlides, suaus, riques i embriagadores originàries d'Orient, com el sàndal, les fulles de pàtxuli, les arrels de vetiver, les espècies, les resines i els bàlsams (benjuí, encens…). Ric en notes de fons, es pot reconèixer fàcilment pel seu rastre càlid i embriagador especialment fort.
Les fragàncies ambre i oriental prenen prestada la mateixa suavitat de la vainilla, les faves de tonka, el cistus labdanum, evocant el misteri de les resines, l'escapada exòtica que proporcionen les espècies i les saboroses evocacions de notes gourmand.
El terme oriental va aparèixer poc després, en associació amb les olors d'Orient, i designa una composició embriagadora, voluptuosa, càlida i captivadora. Descriu matèries primeres càlides, suaus, riques i embriagadores originàries d'Orient, com el sàndal, les fulles de pàtxuli, les arrels de vetiver, les espècies, les resines i els bàlsams (benjuí, encens…). Ric en notes de fons, es pot reconèixer fàcilment pel seu rastre càlid i embriagador especialment fort.
Les fragàncies ambre i oriental prenen prestada la mateixa suavitat de la vainilla, les faves de tonka, el cistus labdanum, evocant el misteri de les resines, l'escapada exòtica que proporcionen les espècies i les saboroses evocacions de notes gourmand.
Ric, tranquil·litzador, fumat, fusta cremada, quitrà, potent, envoltant, sec, impactant… Es tracta d'una fórmula força inusual per a la família de la pell, un enfocament de la perfumeria força diferent al que la gent està acostumada en general. Amb notes seques o de vegades molt seques, intenta reproduir l'olor fumat del cuir (amb fusta cremada, bedoll…), la suavitat de l'estirax, o el tacte vellutat d'una camussa (amb safrà…).
Els perfums de la família Cítrica, algunes vegades coneguts com a Eaux Fraiches, es caracteritzen per la seva frescor i lleugeresa. Aquesta família olfactiva també inclou les primeres “Eaux de Cologne”. Aquest nom es refereix a una fragància fresca i estimulant composta de bergamota, neroli, llimona i romaní creada a Itàlia al segle XVII, però que deu el seu nom a la ciutat de Cologne (Alemanya), on es va fer popular a finals del segle XVIII . Els perfums frescos consisteixen principalment d'essències cítriques (bergamota, llimona, taronja, mandarina, aranja) que estan associades amb el taronger (flor de taronger, petitgrain, neroli).
La família aromàtica, també anomenada Fougère en l'argot del perfum a causa de la fragància Fougère Royale, creada el 1884, que va ser la primera que va evocar aquesta olor natural de sotabosc.
Composta inicialment per espígol, molsa de roure, cumarina i bergamota, aquesta família va evolucionar utilitzant moltes plantes aromàtiques diferents com alfàbrega, sàlvia, romaní, farigola, etc.
Com que aquest tipus de fragància s'utilitzava molt als anys 80 per als productes de perruqueria masculina, està associada al món masculí, transmetent una sensualitat energètica i neta.
Composta inicialment per espígol, molsa de roure, cumarina i bergamota, aquesta família va evolucionar utilitzant moltes plantes aromàtiques diferents com alfàbrega, sàlvia, romaní, farigola, etc.
Com que aquest tipus de fragància s'utilitzava molt als anys 80 per als productes de perruqueria masculina, està associada al món masculí, transmetent una sensualitat energètica i neta.
Essencial en perfumeria, la família Floral està formada per una increïble diversitat de flors perfumats que aporten un aire de noblesa, delicadesa i riquesa a les fragàncies.
Per descomptat, estem familiaritzats amb la rosa i el gessamí l'ús dels quals és ancestral.
La flor del taronger, però, aporta més frescor i té matisos que recorden el neroli. Les flors blanques, com la nardo, l'ylang-ylang o la gardenia, són sensuals i embriagadores. Si busquem les flors més delicades i lleugeres, no hem de mirar més enllà que el lliri de les valls o la fresia.
La violeta i la mimosa ens sorprenen amb les seves notes en pols i vellutats. Finalment, una de les flors més picants és el clavell, que desenvolupa accents de clau.
Avui dia, la tecnologia coneguda com a "tècnica de l'espai de cap" permet als perfumistes capturar les molècules olfactives protegides de les plantes en un entorn al buit. Gràcies a aquesta tècnica, cada any es descobreixen noves notes florals.
Per descomptat, estem familiaritzats amb la rosa i el gessamí l'ús dels quals és ancestral.
La flor del taronger, però, aporta més frescor i té matisos que recorden el neroli. Les flors blanques, com la nardo, l'ylang-ylang o la gardenia, són sensuals i embriagadores. Si busquem les flors més delicades i lleugeres, no hem de mirar més enllà que el lliri de les valls o la fresia.
La violeta i la mimosa ens sorprenen amb les seves notes en pols i vellutats. Finalment, una de les flors més picants és el clavell, que desenvolupa accents de clau.
Avui dia, la tecnologia coneguda com a "tècnica de l'espai de cap" permet als perfumistes capturar les molècules olfactives protegides de les plantes en un entorn al buit. Gràcies a aquesta tècnica, cada any es descobreixen noves notes florals.
La família Woody és tan rica i polièdrica com la família Floral.
El sàndal, cremós, vellutat i lletós, té un caràcter càlid, tranquil·litzador i opulent quan es tracta de fragàncies afustes. La fusta de cedre, en canvi, presenta una nota seca que recorda les serradores i els llapis. Mentrestant, les arrels de vetiver proporcionen un to elegant i qualitatiu amb els seus accents humits d'aranja i aromes fumats. Finalment, la fusta de oud, forta i semblant a un animal, evoca un aroma potent i sensual.
La recerca de molècules sintètiques ha ampliat la paleta del perfumista amb el desenvolupament d'interessants notes llenyoses, potenciant les notes naturals i produint efectes nous, secs, cremosos o potents i vibrants.
El sàndal, cremós, vellutat i lletós, té un caràcter càlid, tranquil·litzador i opulent quan es tracta de fragàncies afustes. La fusta de cedre, en canvi, presenta una nota seca que recorda les serradores i els llapis. Mentrestant, les arrels de vetiver proporcionen un to elegant i qualitatiu amb els seus accents humits d'aranja i aromes fumats. Finalment, la fusta de oud, forta i semblant a un animal, evoca un aroma potent i sensual.
La recerca de molècules sintètiques ha ampliat la paleta del perfumista amb el desenvolupament d'interessants notes llenyoses, potenciant les notes naturals i produint efectes nous, secs, cremosos o potents i vibrants.
L'any 1917, quan Francois Coty va crear "Chypre", un perfum amb bergamota, notes florals, pàtxuli, molsa de roure i labdanum, va inventar un acord estructurat que inspiraria dècades de perfumistes. Va néixer la família ‘Chipre’! Actualment, les fragàncies xipre estan experimentant un gran èxit en perfumeria, reinterpretant aquesta construcció atemporal amb modernitat.
El molsa de roure acostuma a desaparèixer de les creacions contemporànies, però mantenen les seves característiques notes cítriques i florals realçades amb pàtxuli que desprèn un rastre i una difusió increïbles a les fragàncies!
El molsa de roure acostuma a desaparèixer de les creacions contemporànies, però mantenen les seves característiques notes cítriques i florals realçades amb pàtxuli que desprèn un rastre i una difusió increïbles a les fragàncies!
Les olors d'ambre possiblement es refereixen a l'ús molt antic de l'àmbar gris, una substància expulsada al mar pel catxalot, que avui dia s'utilitza poc a causa del seu preu elevat. Aquesta matèria primera, associada a la vainilla, ha marcat perfums com Ambre Antique de Coty, o fins i tot Amber 83, una base perfumada de De Laire, donant així naixement a una nova família olfactiva.
El terme oriental va aparèixer poc després, en associació amb les olors d'Orient, i designa una composició embriagadora, voluptuosa, càlida i captivadora. Descriu matèries primeres càlides, suaus, riques i embriagadores originàries d'Orient, com el sàndal, les fulles de pàtxuli, les arrels de vetiver, les espècies, les resines i els bàlsams (benjuí, encens…). Ric en notes de fons, es pot reconèixer fàcilment pel seu rastre càlid i embriagador especialment fort.
Les fragàncies ambre i oriental prenen prestada la mateixa suavitat de la vainilla, les faves de tonka, el cistus labdanum, evocant el misteri de les resines, l'escapada exòtica que proporcionen les espècies i les saboroses evocacions de notes gourmand.
El terme oriental va aparèixer poc després, en associació amb les olors d'Orient, i designa una composició embriagadora, voluptuosa, càlida i captivadora. Descriu matèries primeres càlides, suaus, riques i embriagadores originàries d'Orient, com el sàndal, les fulles de pàtxuli, les arrels de vetiver, les espècies, les resines i els bàlsams (benjuí, encens…). Ric en notes de fons, es pot reconèixer fàcilment pel seu rastre càlid i embriagador especialment fort.
Les fragàncies ambre i oriental prenen prestada la mateixa suavitat de la vainilla, les faves de tonka, el cistus labdanum, evocant el misteri de les resines, l'escapada exòtica que proporcionen les espècies i les saboroses evocacions de notes gourmand.