ALHADA

Una cortina de cel boirós damunt de la muntanya tenyida de rosa va saludar la noia al terra d'Alhada a l'alba… la seductora olor li va besar la pell i es va estendre per les seves melenes fosques i ondulades, impregnant-la d'una serenitat irresistible. Va obrir els ulls i va somriure davant la llum del sol que il·luminava els records de casa seva.