LIDO

Somio sovint amb Venècia. Cada cop, veig la ciutat emergir de lluny, una visió envoltada de boira, prou a prop per pensar que gairebé hi sóc, per tocar-la, però encara llunyana, misteriosa i inaccessible. En el somni el veig des de la riba, elegant i deslligat del Lido. Corro per intentar arribar-hi. Sé que ho aconseguiré, sé que algun dia ho podré aconseguir. Em desperto i miro per la finestra. Venècia és allà, esperant-me.