PAYS DOGON

«Els records de viatge no necessiten gaire per tornar a envair les nostres vides. Em veig allà dret, tafanejant pel mercat ambulant al peu del penya-segat. Puc assaborir la beguda de flor d'hibisc vermell, àcida i dolça alhora. Puc olorar la humitat retinguda a terra àrid, les exòtiques talles de fusta d'una escultura. Així són els records olfactius que encarnen Pays Dogon: amb textura, crus i autèntics». Isabelle Michaud