Cap al tard, quan la lluna plena il·lumina la nit, una flor desperta a la llum d'aquesta estrella silenciosa. El osmanthus irradia una dolçor inesperada. Les seves delicades flors pugen cap al cel, formant un arranjament floral celestial il·luminat per raigs platejats. El seu alè acaricia suaument l'aire, impregnat d'una subtil nota de cuir, barrejada amb la dolçor afruitada de l'albercoc i la calidesa daurada del safrà. La resplendor disminueix gradualment i el cel anuncia l'arribada de l'alba, mentre la flor s'esvaeix, deixant darrere seu un camí suau i vellutat, com una empremta invisible en el suau aire del matí. del matí. Fleur de Lune es fa ressò d'aquesta història silenciosa. Una fragància nascuda d'un moment suspès en el temps, que captura la bellesa fugaç de la natura en el moment més bell, en el precís instant en què es deixa contemplar.
