ÉTÉ DU COCOTIER

Hi ha un lloc on cos, ment i ànima tornen a trobar l'harmonia. A les costes tropicals, a l'ombra dels cocoters acariciats per la brisa marina. Aquí, tombats amb els ulls entretancats, es pot veure passar dones criolles, de pell pàl·lida i ambarina. Una d'elles es frena, els ulls plens d'encanteris estranys, els seus pensaments vaguen lleugers i impertinents. Perduda en un deliciós somni de tresors tàctils i cremosos.