La Melsa de Dorian és el retrat olfactiu d'un home congelat a l'eternitat. Ja res no el commou: ni el plaer, ni el vici, ni tan sols l'embriaguesa. El seu avorriment és un verí lent, alimentat per llargues nits, gestos repetits i pensaments absents. Sota l?elegància d?un dandi, és una ànima sense punts de referència, indisciplinada i buida, vagant en un luxe que s?ha tornat automàtic. Aquesta fragància és la petjada que deixa aquesta deriva: fosca, refinada, irreversible. Des de la primera bufa, el whisky s'imposa amb la seva crua sequedat. A continuació, el cor profund i amarg barreja cafè negre, caramel cremat i xocolata intensa. En el fons, la vainilla s'espesseix, la fusta de guaiac desprèn un fum apagat, i el conjunt llisca lentament cap a un abandonament narcòtic, gairebé lúcid.
