Per què caiem rendits davant la fragància de l'oud, una fusta excepcional i tremendament poderosa? Emprenem un viatge fabulós per descobrir els orígens de l'oud i arribar fins a les fonts actuals.
Des de fa uns deu anys, l'oud s'ha convertit en una nota olfactiva amb gran protagonisme a la perfumeria nínxol i de luxe. Però aquesta primera matèria, més enllà d'estar de moda, és un dels pilars fonamentals de l'univers de les fragàncies. Té un fort vincle amb la cultura, les religions i allò sagrat, per la qual cosa porta present entre nosaltres des del principi dels temps…
Tot i això, l'oud està envoltat de secrets. No és fàcil arribar fins a les arrels. La producció depèn de generacions de famílies implicades en l'art ancestral del seu cultiu i destil·lació, que preserven pràctiques tradicionals amb peculiaritats úniques segons la regió de procedència.
L'oli essencial d'oud s'obté per destil·lació al vapor i la fragància és intensa, amb matisos fumats, balsàmics i lleugerament animalics.
L'art de la paciència
Què és l'oud? Com s'obté? L'oud procedeix de l'arbre Aquilaria, nadiu del sud-est asiàtic (Índia, Tailàndia, Cambodja, Malàisia, Indonèsia) que, en infectar-se d'un fong, produeix una resina com a mecanisme de defensa l'olor pura de la qual és tan poderosa com un narcòtic. Hi ha qui diu que pot recordar altres olors conegudes com el d'un estable, el de les cabres o, fins i tot, el formatge.
L'oli essencial d'oud s'obté per destil·lació al vapor i la fragància és intensa, amb matisos fumats, balsàmics i lleugerament animalics.
Un cop es talla l'arbre, cada tros de fusta és revisat meticulosament. Totes les parts fosques es poden utilitzar per produir essència. Aquest laboriós procés dóna com a resultat una classificació segons el grau de concentració de la resina, cosa que després es traduirà en oud de diferents qualitats.
Imatge cortesia de Chris Maurice.
Calen entre 30 i 40 arbres per aconseguir 1 kg d'essència, per tant, el cultiu de l'Aquilaria ha de respondre molt bé a una gestió eficient per conservar l'espècie; altrament, la seva sobrexplotació ho faria desaparèixer.
La seva escassetat i minuciós mètode de producció converteixen aquest ingredient de la perfumeria en una de les matèries més costoses. El preu pot oscil·lar entre els 4.000 dòlars de l'oud indi fins als 16.000 euros del de Laos.
Imatge cortesia de Chris Maurice.
“L'oud salvatge pot arribar a costar 50.000 dòlars el quilo o el que demanin perquè és únic”, apunta el perfumista Chris Maurice, a qui contactem des de l'altra punta del món, a Laos, on hi ha les plantacions que gestiona des de fa 20 anys. Maurice és un dels escassos experts en oud del món occidental i coneix molt bé els secrets d'aquesta matèria primera única, des del cultiu fins a l'art per treballar-la en el perfum. Tornem, però, al principi d'aquesta història, a l'origen…
“L'oud salvatge pot arribar a costar 50.000 dòlars el quilo o el que demanin perquè és únic”, revela el perfumista Chris Maurice.
Oud, connexió amb el sagrat
Se puede leer en el libro El buscador de esencias, de Dominique Roques: “Desde la Antigüedad hasta el siglo XVI, a esta madera se la llamó de distintas maneras: madera de agar, en sánscrito; madera de aloe, en la Biblia; madera de águila, por los navegantes portugueses; y simplemente oud, por los árabes. También se denomina madera de los reyes, que quizá sea el nombre que mejor le va, en homenaje a su valor, a su singularidad, a su potencia ya su aura a través de la historia, en las cortes y los palacios, desde la India hasta Versalles”.
Roques, que s'ha dedicat durant més de 30 anys a recórrer el món a la recerca de recursos naturals per a la producció de perfums, ens presenta a través d'aquest compendi d'essència Damien Schvartz, el soci francès d'una destil·leria d'oud a Bangla Desh, Jalali Agarwood. A banda de la seva experiència sobre el terreny, Schvartz és un expert en els orígens de l'oud. Els seus estudis universitaris en història i la seva passió per l'oud l'han impulsat a investigar sobre les arrels d'aquesta matèria primera, donant lloc a un manuscrit, Le bois du Paradis.
Amb gran amabilitat, Schvartz respon a les nostres preguntes i ens regala una fascinant classe d'etimologia: “Oud és una paraula àrab que significa 'fusta', es refereix a la millor de les fustes, la fusta per excel·lència. Testament). Tradueix el nom hebreu 'ahalot/ahalim'”, explica.
"L'interès europeu per l'oud ha canviat amb el temps: molt popular i important a l'època medieval, va ser oblidat a finals del segle XIX i principis del XX", explica Damien Schvartz, de Jalali Agarwood.
A l'Edat Mitjana, l'oud es relaciona directament amb el paradís. Es pensava que procedia del Jardí de l'Edèn, però aquesta creença acaba al segle XV, quan els portuguesos arriben a l'Índia.
“L'oud va ser oblidat al segle XIX i els perfumistes occidentals el van redescobrir recentment a principis dels anys 2000 a través de l'Orient Mitjà”, revela Schvartz. Però als perfumistes ha portat un temps comprendre tota la complexitat de l'oud i encara avui molts en desconeixen l'origen.
Actualment, l'oud que produeix a Jalali Agarwood, juntament amb el seu soci bangladesí, Muslah, confereix força i voluptuositat a les creacions de firmes d'alta perfumeria. “A la fusta de millor qualitat se l'anomena sinking grade. A què es refereix Schvartz? Ho descobrirem.
A què fa olor l'oud?
Des de Laos, Chris Maurice comparteix una lliçó magistral sobre les peculiaritats olfactives de l'oud. Maurice, perfumista, procedeix de la família Carbonnel, empresa espanyola centenària dedicada a la producció d'olis essencials i ingredients aromàtics, a més de la creació i el disseny de perfums.
Amb l'oud que produeixen les seves plantacions elabora els seus propis captius naturals que després utilitza per crear fragàncies. Reconeix que les plantacions han contribuït a mantenir una producció d'oud que encara que reduïda es manté estable. A més, gràcies a aquesta activitat, recolza les comunitats locals, contribuint a millorar la seva economia i benestar.
És cert que l'oud fa una olor diferent depenent del seu lloc de procedència? Revela que hi ha diferències olfactives. Hi ha fins a 16 varietats de famílies d'arbres, però no tothom té el mateix rendiment. “Hi ha només unes tres famílies que tenen interès: malaccensis, crassna –que són les que són a l'Índia, Tailàndia, Cambodja i Indonèsia– i sinensis, de la Xina, però no creix tant i no és tan rendible”, aclareix.
Però allò que fa realment única la seva aroma és “la recepta” seguida per a la seva destil·lació; és el que farà una olor més dolça, com seria l'oud de Tailàndia, o més animàlic, com la de l'Índia. El que produeix Maurice, a Laos, és més lactònic i suau.
Després de la tècnica de destil·lació, és la perícia del perfumista a l'hora de treballar l'oud el que es traduirà en un oud totalment singular. “Cada perfumista pot fer el seu propi oud”, comenta perquè entenguem la importància que té assolir un segell olfactiu propi com a autor de perfums.
“El que fa realment únic a l'oud és la recepta que se segueixi en la seva destil·lació.
L'oud, un rara avis als perfums
Arriba l'anhelat moment de sentir l'oud als perfums. On el podem trobar? Per no perdre't entre fragàncies de noms grandiloqüents, com a regla general, centra la teva atenció en la perfumeria nínxol independent.
Per exemple, el perfumista Ramón Monegal, apassionat d'aquest ingredient, no amaga que va arribar a pagar una xifra escandalosa per l'oud salvatge d'Alhambra Oud per proporcionar un caràcter excepcional a l'essència.
No podem passar per alt Alexandria, de Xerjoff, un perfum que porta la firma de Chris Maurice, i que va suposar un punt d'inflexió per l'ús de l'oud en combinar-lo amb notes afruitades, espècies i flors. En aquesta línia, trobem Ombre Nomade, fragància orquestrada per Jacques Cavallier-Belletrud per a Louis Vuitton, que barreja la fusta d'agar amb notes de benjuí i gerds. I la més recent, Oud Maracujá, de Maison Crivelli, obra de Jordi Fernández.
Precisament, Jordi Fernández és qui ens explica com hem adoptat la nota d'oud en els nostres dies: “L'oud modern ha evolucionat per explorar noves dimensions i combinacions sorprenents amb ingredients que tradicionalment no s'han associat amb ell.
Oud Maracujá pertany a una trilogia composta per Oud Stallion i Oud Cadenza, on Fernández ha jugat amb ingredients inesperats que realcen i complementen l'oud. "En barrejar l'oud amb notes més lleugeres, crec un equilibri captivador que mostra la seva complexitat d'una manera fresca i contemporània", diu.
“L'oud modern ha evolucionat per explorar noves dimensions i combinacions sorprenents amb ingredients que tradicionalment no s'hi han associat”, explica el perfumista Jordi Fernández.
La perfumista Ana Gómez, d'Iberchem, destaca que les combinacions d'oud amb algunes espècies com la canyella, el comí i el clau són molt interessants. Pel que fa a les flors, la rosa i el gessamí solen ser les més freqüents.
“Equilibrar les notes de l'oud amb la resta dels ingredients és un art que requereix molta experiència, ja que l'oud és molt potent i pot arribar a anul·lar o tapar altres ingredients”, assenyala Gómez, alhora que precisa que incorporar només un 0,1% o un 0,5% pot aportar un toc de profunditat i misteri a la fragància.
Belén García, Master Perfumer d'Eurofragance, companyia que fa més de 30 anys que treballa a l'Orient Mitjà, coincideix que l'oud és molt versàtil: “Es combina de manera excel·lent amb altres notes enfustades, marines, florals i fruiters”. La seva experiència a la filial de Dubai li ha proporcionat una gran destresa en el maneig d'aquesta matèria. “Puc identificar quins ingredients combinen millor segons el perfil olfactiu de l'oud que vull fer servir”, explica.
Per què l'oud és tan captivador? Jordi Fernández indica que és degut a la seva complexitat. "La riquesa, l'opulència i la força d'aquest ingredient màgic creen una sensació mística que et transporta a un altre món quan ho facis olor", confessa.
