Rodrigo Flores-Roux
"Els perfumistes parlen un llenguatge sense paraules, però absolutament significatiu: és completament universal".
Quan Rodrigo Flores-Roux tenia quatre anys, va recórrer entremalament la calaixera de la seva tia, va trobar una ampolla de perfum i se la va ficar a la butxaca. "Va ser tan bonic", recorda. Però llavors l'ampolla es va filtrar i el fort aroma va envair l'habitació. "Tant la meva mare com la meva àvia em van renyar per haver robat l'ampolla, i per arruïnar-me els pantalons curts!"
Va ser a partir d'aquell moment, Rodrigo es va enamorar de les olors.
Sens dubte, ha fet de la fragància el centre de la seva vida. Després d'assistir a l'escola de perfumeria a França, va tornar a la seva terra natal, Mèxic, on va començar la seva carrera l'any 1991. Sempre immers en la història i l'art, informa les seves creacions a través dels seus amplis interessos. L'amplitud dels seus coneixements polimatemàtics és evident en els seus perfums. "Puc fer bastant bé el minimalista, però sóc un maximalista de cor. M'han dit que els meus perfums són 'parradors' i evolucionen com converses interessants i matisades: evocadores i
agosarat. No sé com fer un perfum subtil… Per què molestar-me?
