“Un perfum ha de ser una porta oberta a un món, una poderosa evocació que transcendeix el simple plaer olfactiu”.
Als carrerons de Florència, on les pedres encara ressonen amb les petjades dels comerciants toscans del Renaixement, Lorenzo Villoresi compon perfums mentre altres escriuen poemes. Doctor en filosofia antiga i filologia bíblica, va explorar durant molt de temps els meandres del pensament abans de deixar-se captivar per un altre llenguatge: el de les essències. El seu primer viatge a l'Orient Mitjà el 1981 va marcar l'inici d'una fascinació per les espècies i les matèries primeres d'altres llocs. A partir d'aleshores, l'olor del perfum el va perseguir, barrejat amb la seva recerca acadèmica, fins que es va convertir en una passió devoradora.
L'any 1991 va presentar la seva primera col·lecció de fragàncies, una interpretació personal dels grans temes clàssics de la perfumeria. Contràriament a les tendències, cada creació és una obra d'art independent, neix d'una visió precisa, d'un diàleg íntim entre la memòria i la inspiració. En el seu univers, l'eterna Toscana es troba amb l'embriagador Orient; les aromes oblidades es barregen amb preciosos acords de fusta, resines i espècies rares.
Lluny dels processos industrials, la casa Villoresi perpetua el saber fer artesanal, on cada perfum està dissenyat amb la meticulositat d'un alquimista. L'any 2006, el seu talent va ser reconegut a París pel prestigiós "Prix François Coty", premiant tota la seva obra. I el 2018, fidel a la seva ciutat natal, va fundar el Museu del Perfum de Florència, una oda als misteris del món olfactiu. Així, Lorenzo Villoresi continua el seu viatge immòbil, guiat per l'empremta de les olors i la recerca de la bellesa atemporal.