Jacques Guerlain
Inspirat tant en la música com en la pintura, dissenya cada perfum com un quadre invisible, cada olor com una frase suspesa en l'aire.
Jacques Guerlain, alquimista de les olors i poeta de l'ampolla, va néixer a París l'any 1874, al cor d'una dinastia ja plena de fragàncies i llegendes olfactives. Hereu d'un nom que ha esdevingut gairebé mític, no estava destinat a romandre a l'ombra, sinó a fer brillar el seu art a través dels segles. Format en la més pura tradició familiar, va aprendre molt aviat a llegir els silencis del gessamí, els sospirs de la vainilla i els murmuris del sàndal.
La seva obra no està escrita amb paraules, sinó amb les notes d'un llenguatge secret, fet d'emocions destil·lades i acords impalpables. El 1904, va succeir al seu oncle Aimé Guerlain, portant l'estendard de la casa ben alt. El seu geni s'expressa en creacions que combinen sensualitat i misteri, ciència i somni. Va ser ell qui va donar a llum L'Heure Bleue, el 1912, una olor melancòlica com una alba de novembre, i a Shalimar el 1925, un himne etern a l'amor i a l'Orient.
Inspirat tant en la música com en la pintura, dissenya cada perfum com un quadre invisible, cada olor com una frase suspesa en l'aire. Compon per l'elegància, la nit, la memòria. Discret, gairebé amagat darrere de les seves obres mestres, deixa parlar les ampolles: perquè és en les seves corbes on la seva ànima batega.
Va treballar fins als seus últims dies, negant la facilitat, fidel a una certa idea de luxe, la que mai crida. El 1955, any de la seva mort, va deixar enrere una paleta olfactiva infinita, i un llegat la brillantor del qual perdura en els vapors del temps. Jacques Guerlain segueix sent, per l'eternitat, el perfumista dels moments suspesos.
