Prefereix l'evocació al xoc, la transparència a la sobrecàrrega, la gràcia al soroll.
Hi ha dones que esculpen el món amb paraules, altres amb colors. Françoise Caron, ella, la model amb olors. Nascuda a una França encara envoltada dels vapors del passat, va aprendre molt aviat a respirar d'una manera diferent: a sentir, de veritat, com els altres aprenen a veure.
Provinent d'una família on el perfum era més que una professió, gairebé una herència -el seu germà Jean-Claude Ellena també es convertiria en un gran nas-, va trobar un llenguatge propi a les matèries primeres. La seva vocació no va néixer als laboratoris, sinó a la natura: a l'olor d'una taronja que es pela, d'un jardí després de la pluja, d'un teixit encara càlid del cos estimat.
Formada a la prestigiosa escola de perfumeria Roure, va saber ben aviat que la seva olor seria de frescor, claredat i emoció nua. El 1979 va compondre Eau d'Orange Verte per a Hermès, una obra mestra lluminosa que esdevindria de culte, i la seva signatura. Cadascuna de les seves creacions neix d'un record o d'un flaix sensorial, com un haiku olfactiu. El seu art no busca poder, sinó proves.
Treballa per als grans noms: Mugler, Diptyque, Comme des Garçons, però manté la humilitat d'un artesà que escolta el material. A Takasago, on va estar molt de temps, va crear per instint, deixant que els contrastos parlin per si mateixos: la verdor àcida, la calidesa de les espècies, la tendresa llenyosa.
Françoise Caron no compon perfums: explica històries. Prefereix l'evocació al xoc, la transparència a la sobrecàrrega, la gràcia al soroll. Li agraden els cítrics, la senzillesa i la puresa. Els seus perfums parlen en silenci, però durant molt de temps.
