La base de la perfumeria, les roses estan inextricablement lligades a les fragàncies que hem conegut i estimat. De fet, la rosa comprèn més de 400 components coneguts, amb una varietat de reconstruccions en tots els punts de preu. El seu olor és potent i ric, amb facetes florals i afruitats de contrast: dolç però especiat, verd però melós. La rosa es descriu sovint com una nota femenina amb facetes florals i pols.
En el que ens imaginem que són algunes de les regions més boniques que es puguin imaginar, les roses es conreen massivament arreu de França, Turquia, Bulgària i el Marroc (la vall del Daddès). Però no totes les roses es converteixen en les nostres estimades fragàncies. Més aviat, les roses es classifiquen en dues categories generals: roses ornamentals cultivades per les seves qualitats estètiques, i després les cobejades roses fragants que despertan els interessos dels perfumistes. Entre les 5.000 varietats botàniques conegudes de roses, només dues s'utilitzen en perfumeria: la Rosa Centifolia i la Rosa Damascena. Rosa Centifolia, una flor sense espines cultivada a Grasse, es considera que té una olor més "delicada", extreta amb dissolvents per obtenir un absolut. Semblant a qualsevol cosa d'interès, aquesta nota floral divina està envoltada en secret, amb la seva producció que s'ha tornat bastant secreta últimament. I tanmateix, les qualitats aromàtiques de Centifolia són tan boniques que les cases de perfums de prestigi continuen utilitzant-la. D'altra banda, Rosa Damascena (o rosa de Damasc) —produïda a Turquia i Bulgària— és l'única rosa coneguda que existeix com a essència. I és més: es creu que es troba entre les essències més riques i vellutades disponibles. Aquesta essència es captura mitjançant un procés de destil·lació, en el qual les flors es recullen a mà a l'alba i es processen ràpidament per evitar la fermentació.
Suau, sedós i sorprenentment encantador… no és estrany que les roses siguin l'epítom del romanç i la passió. L'existència de les roses —i la nostra posterior fascinació per elles— abasta més de tres mil·lennis. Al llarg del temps, les roses s'han barrejat en innombrables productes per a la cura de la pell, s'han destil·lat en una infinitat d'olors i breus olfactius, i s'han adorat per les seves qualitats estètiques. Es diu que els pisos dels palaus babilònics estaven coberts de suaus pètals de rosa. A l'Antiguitat, les roses eren un element bàsic dels banquets fastuosos: s'utilitzaven per perfumar aigua, vins fins i melmelades. I al Marroc, els àrabs i els berbers gaudien de destil·lar roses i subproductes de roses ja al segle I aC.
El nom "Rosa Centifolia" està inspirat en l'abundància de pètals de les flors (cent feuilles). La sofisticació olfactiva de les roses és bastant impressionant: la seva complexa química la fa inimitable, està composta per no menys de 400 components, alguns dels quals es troben en rastres, però, tanmateix, juguen un paper decisiu a l'hora de donar forma al seu diví olor. La rosa mateixa és el símbol de l'amor (la rosa blanca representa la puresa; la rosa vermella la passió). A més de la seva importància palpable en perfumeria, l'oli essencial de Rosa centifolia té moltes aplicacions terapèutiques. És un tònic general, i ajuda a restaurar l'equilibri de la ment i el cos eliminant les inhibicions per combatre l'ansietat. En cosmetologia, és molt recomanable utilitzar-lo per regenerar la pell seca o escamosa.
La llista de perfums que es poden qualificar d'icones de la rosa és força llarga: Rose Jacqueminot de Coty, Nahéma de Guerlain, Paris d'Yves Saint Laurent, Trésor de Lancôme... però Chloé, creada el 2008, va oferir la Rosa revitalitzada per proposant una il·lustració natural, moderna i femenina. La rosa dibuixa la peònia a la part superior, que absorbeix la humitat de la rosada del matí, i el litxi per a un toc sucós i atractiu. Conserva la seva frescor i lleugeresa al fons, on abraça un cedre ambre i almesc.
veure més