Notes Animals

Animal, fecal, sensual, poderós, amb perfum de tinta, càlid, amb olor d'amoníac, almesc, omnipresent, fixador...

Molt estimades per la seva capacitat d'afegir una càlida profunditat de força i sensualitat a una fragància, les notes animals són per excel·lència en la història de la perfumeria. Potents, sensuals i omnipresents, les notes d'animals evoquen un efecte seductorament tenaç i actuen com una mena de fixador, ocupant un lloc d'elecció en les composicions de fragàncies amb la seva capacitat per afegir suavitat i una profunditat realçadora. Per diferents motius ecològics, avui dia les notes animals naturals han estat substituïdes per molècules sintètiques que recreen amb habilitat aquestes notes càlides i sensuals.

Fitxa tècnica

Tipus

Producció

Tot i que el mètode de producció difereix segons l'animal i la nota en qüestió, les notes d'animals normalment es produïen mitjançant una secreció natural produïda per atreure el sexe oposat. Les notes d'animals s'utilitzaven sovint com a colorant o infusionades amb alcohol.

Història

Al llarg de la història, hem buscat notes animals en un esforç per emular el seu caràcter sensual i adoptar la seva essència càlida. Entre d'altres, el catxalot, el civet, el castor i el cérvol mesquer ens han cridat l'atenció, informant i influenciant les maneres en què hem entès i avaluat la fragància durant segles. Un raig d'essència animal ens ha fet sentir poderosos, glorificant la pell i exaltant el cos. Enric III, entre altres destacats adornadors de notes d'animals, era particularment aficionat al mesc i era conegut per donar la nota suau a qualsevol element que tocava. Joséphine de Beauharnais també era una fervent admiradora del mesc i el feia servir amb absolut excés. L'Agnès Sorel, en canvi, tenia un afecte afectuós per l'ambre gris i s'abocava de l'essència salada i sensual en cada moment.