Auch wenn die Pflanze ursprünglich aus dem Mittelmeerraum stammt, wird sie heute hauptsächlich auf dem Balkan, insbesondere in Serbien, für die Parfümindustrie angebaut.
Dieses hohe Gras mit dem Aussehen eines Strauches ist 40 bis 60 cm hoch. Es blüht den ganzen Sommer über ab Ende Juni und zeigt winzige gelbe Blüten in Form von Pompons, die beim Pflücken nicht verwelken, daher der Name.
Die Ernte erfolgt Anfang Juli mit ähnlichen Maschinen wie beim Lavendel.
Der größte Teil der Blüten wird einige Tage in der Sonne getrocknet, bevor sie zur Extraktion verschickt werden.
Sota el lluminós cel mediterrani, floreix la majestuosa immortel·la, la joia dels paisatges àrids. Com un etern sentinella del temps, aquesta flor amb el seu evocador nom brilla amb tota la seva esplendor. El seu color groc daurat, enlluernador i preciós, brilla sota els raigs del sol, desafiant el pas de les estacions amb una gràcia atemporal.
Les seves petites flors, agrupades en densos caps, formen un escenari lluminós, que recorda els tresors amagats dels contes antics. La seva textura paperera, delicada i persistent, evoca la promesa d'una bellesa inalterable, desafiant els vents i les marees del temps. Aquests pètals daurats, com l'or dels alquimistes, conserven la seva brillantor fins i tot després de ser collits, transformant cada ram en una obra d'eternitat, d'aquí el seu nom.
Les fulles de color verd grisós, platejats, lineals i suaus al tacte, afegeixen una nota de misteri a aquesta sublim planta. Contrasten magníficament amb la brillantor daurada de les flors, creant una harmonia visual digna dels més grans pintors.
França, Sèrbia
És en els seus secrets medicinals on la immortel revela tota la seva màgia. El seu oli essencial, destil·lat amb cura, és un elixir de joventut i curativa. Cada gota, preciosa com una perla rara, té poders regeneradors, calmants i curatius. Cura ferides invisibles, repara la pell marcada pel temps, i ofereix a l'ànima un confort aromàtic, que recorda les carícies del vent als turons mediterranis.
La flor d'immortel, símbol de durabilitat i eternitat, ens xiuxiueja històries de resiliència i bellesa atemporal. És una oda a la natura, un poema viu que celebra la força i la delicadesa, un esclat de llum al jardí dels records, on cada pètal daurat explica la promesa d'una eternitat benèvola.$ Més informació properament
