Càlida, suau i dolça, la nota d'encens s'utilitza com a fixador en perfumeria per afegir una faceta especiada, balsàmica i fins i tot amb aroma de llimona als acords d'ambre i vainilla. Pot evocar notes que recorden mirra o elemi, i generalment es pensa que evoca una aroma profunda, rica i llenyosa.
L'encens divinament fragant és originari de l'oest de l'Índia, Dhofar, el sud d'Aràbia i el nord-oest d'Àfrica. No obstant això, avui en dia, es collita amb més freqüència a les antigues i agrestes terres d'Etiòpia i Somàlia. Per extreure la resina de goma fragant, es fan talls amb un ganivet a les capes exteriors dels troncs dels arbres per fer que els arbres "plorin" una resina blanquinosa que està a punt per a la recollida al cap de 10-15 dies. Un cop recollida, la resina es destil·la al vapor per obtenir la seva essència o s'extreu amb dissolvents volàtils per obtenir un resinoide.
L'encens és molt més que un plaer fragant; gaudit durant mil·lennis, l'encens és possiblement l'únic vincle immutable entre totes les religions. L'encens va trobar un lloc de rellevància notable en les cerimònies i rituals antics: els Reis Mags l'hi van oferir a Jesús, el palau de Salomó s'hi va perfumar i, avui dia, encara s'utilitza en cerimònies catòliques i budistes. Herodes, l'historiador grec, va escriure sobre les antigues dones escites que molien xiprer i fusta de cedre barrejades amb encens per preparar una pasta hipnòtica que massatgesen a la cara i als palmells. I a l'Antiguitat, l'encens, literalment, valia més que el seu pes en or, encapçalant el mercat com el material més car del món.
L'encens de Somàlia es processa aquí amb un aspecte clar i fosc. La seva frescor seca i embriagadora es complementa amb lliri i s'escalfa sobre una base de fusta de cedre, mesc blanc i benjuí.
veure més