Casa
profile

Clavell

Picant, floral, clavell.

Una nota rica, especiada i floral, que recorda el clavell i que s'utilitza més habitualment en fragàncies masculines per donar una qualitat càlida i dolçament aromàtica als acords complexos. El clau d'olor és especialment popular pels seus tons profunds i llenyosos que es combinen perfectament amb fragàncies de bergamota, cítrics, espígol, gerani terroso, almesc, rosa o ylang-ylang.

Fitxa tècnica
Tipus
Matèria primera natural
Mètode d'extracció
Destil·lació al vapor
Peces usades
Claus (flors seques)

Producció

Els claus es deriven d'una planta tropical que creix als climes càlids i temperats de les illes Moluques, Madagascar, Indonèsia, Filipines i Tanzània. Abans que les flors dels arbres puguin florir, els cabdells es recullen a mà i es destil·len al vapor abans d'assecar-se al sol durant tres dies. És durant aquest procés d'assecat que els cabdells passen d'un color rosat al seu característic to fosc. Tanmateix, l'essència de clau que es pot trobar en acords càlids i dolços s'obté mitjançant un procés de destil·lació utilitzant les fulles dels arbres.

Història

Malgrat la seva petita mida, el clau d'olor ha tingut un gran impacte: inspirant cuines i fragàncies durant segles. Durant el segle XVI, els portuguesos, holandesos i britànics van lluitar per obtenir el cobejat clau en una lluita acalorada per dominar el comerç de les espècies. Tanmateix, l'impacte del clau d'olor precedeix molt al colonialisme europeu. Durant la dinastia Han, el seguici de l'emperador es va fer mastegar els claus com a refrescant l'alè quan s'inclinava davant l'emperador. A l'Edat Mitjana, el clau es va convertir en una panacea: s'utilitza en el tractament de la febre, l'oblit, la sordesa, la disfunció sexual i la senilitat. I durant la pesta negra, se sabia que els metges lligaven una bossa plena de claus al nas per purificar l'aire, mentre que els dentistes utilitzaven l'espècia per tractar el mal de queixal.

Origen

Indonèsia, Madagascar, Filipines, Tanzània