FANGO E PESCA

La fragància que cau. Hi ha una benedicció cansada d'un arbre sempre malalt. Cada pas s'enfonsa en la seva veritat, entre els meus dits tinc el préssec, encara calent del sol. La pell fina s'obre, cedeix, la boca s'omple de mel líquida i arrel. Ja no hi ha distància entre el que cau i el que queda a la pell. La memòria alimenta aquest alè que fa olor de llar.