AETHEROXYDE

Eteròxid. Lluny, molt lluny, intuïm vagament una fusta bonica, fresca i contemporània; més a prop, hi ha aquest estrany "acord èter", una mena de vapor dolç, que s'acosta a la pell com l'alè de la fusta cremada. Una emanació d'amor. "I si la pau tingués olor?" em va preguntar, una mica preocupada. "Podria ser així", vaig respondre.