Perfums que fan olor de luxe: fragàncies que potencien el teu atractiu personal amb un toc old money
Abans de dir una paraula, la teva presència ja comunica qui ets: la teva roba, el teu pentinat… i, com hauràs suposat, el teu perfum.
Un perfum elegant no només fa bona olor: transmet cultura, confiança i classe. A TikTok, la tendència d'“olorar car” o olorar “old money” (#HowToSmellRich) reflecteix un nou interès pel luxe silenciós.
Però què significa olorar a luxe? I com influeix en la nostra percepció social?
Segons César Val, expert en luxe i fundador de VAL Consulting, el perfum és una porta d'entrada a l'univers de les marques de moda de gamma alta: “És la manera més assequible d'accedir a la son que ofereix la marca”, explica.
Això no va ser sempre així. Com assenyala el perfumista Ilias Kakis, el perfum va estar històricament lligat a la noblesa, la riquesa i l'exclusivitat. Però la democratització del luxe ha transformat el paper: avui ja no indica una classe social, sinó un estil i una actitud.
“El saber és el nou posseir”, resumeix César Val. L'estatus ja no es mesura només per tenir fragàncies cares, sinó per conèixer-ne la història, els ingredients i el valor simbòlic.
La tendència old money en perfumeria reflecteix exclusivitat i elegància atemporal. És l'art d'olorar bé sense necessitat d'exhibir-lo de manera cridanera. Cosa que trobem en perfums amb notes clàssiques i refinades en què la tradició, l'herència olfactiva i els ingredients nobles adquireixen protagonisme.
Què vol dir old money en perfumeria?
Des de l'Antiguitat, olorar bé va ser símbol d'estatus. A Egipte, Mesopotàmia o Roma, els perfums estaven reservats a sacerdots i nobles, i substàncies com la mirra o l'encens es valoraven com l'or. Amb el temps, el perfum va passar de la cort al consum aspiracional: al segle XIX, olorar bé era olorar a net.
Al segle XX, el luxe olfactiu va adoptar una forma més subtil: cases nínxol, fórmules minimalistes i firmes d'autor. Olorar car va deixar de ser exuberant i es va tornar elegant, reconeixible només per a qui entén. El perfum es va convertir en una firma íntima, gairebé com un codi secret.
“El desig d''olorar a luxe' o d''olorar a diners' està íntimament lligat a la identitat, l'aspiració i la percepció social”, reconeix Ilias Kakis, que ha rebut encàrrecs per crear fragàncies amb aquest enfocament old money. “Fa temps vaig crear un perfum que feia olor de dòlars americans”, admet el perfumista.
Avui, fer olor de luxe consisteix a projectar una imatge d'èxit i carisma, encara que com més accessible es torna aquesta “olor de ric”, més es dilueix el seu poder simbòlic.
“El desig d'“olorar a luxe” o d'”olorar a diners” està íntimament lligat a la identitat, l'aspiració i la percepció social”, explica el perfumista Ilias Kakis.
5 claus per projectar una imatge olfactiva d'èxit
Els perfums old money no busquen impressionar a primera vista. Reflecteixen confiança, estil i sofisticació sense caure en allò cridaner.
“Els éssers humans ens definim pel que som i pel que projectem”, observa César Val. “Quant a 'olorar a luxe' jo més aviat parlaria d'elegància, que té a veure amb trobar el teu estil únic i ser respectuós amb ell”, subratlla.
1.- Ingredients nobles o exòtics: oud, iris, ambre gris, sàndal i encens.
2.- Estructures riques i envoltants, amb evolució a la pell.
3.- Fórmules amb identitat: no busquen agradar a tothom, sinó deixar empremta.
4.- Storytelling potent: valors, herència, exclusivitat i creativitat.
5.- Autenticitat: crear tendències, no seguir-les.
Cases de perfums com Xerjoff, Parfums de Marly, Penhaligon's, Vermella Parfums, Maison Francis Kurkdjian, Creed i Amouage han dominat aquest llenguatge del luxe olfactiu. També Chanel, Guerlain i Dior, amb col·leccions exclusives que representen l'alta perfumeria.
A tenir en compte… “Un preu alt no hauria de ser un atribut, sinó una conseqüència”, recorda César Val. La clau està en la qualitat, els ingredients (han de tenir permanència a la pell i singularitat), la història i la coherència en cada detall, assenyala l'expert.
