Mestres de les fragàncies, els perfumistes que van asseure les bases de la perfumeria moderna

Convertir-se en un “nas” requereix anys d'estudi en química i botànica, per exemple, així com un entrenament olfactiu que permeti identificar i combinar essències amb precisió mil·limètrica. I, encara que avui dia hi ha escoles de formació per a perfumistes, aquest ofici té molt d'autodidacta. La inquietud personal ha donat lloc a grans firmes de perfumeria com és el cas de Penhaligon's que neix el 1870 gràcies a l'interès i al talent innat per compondre essències de William Henry Penhaligon que va saber traslladar els seus coneixements sobre les cures al voltant de l'afaitat i el grooming masculí a l'univers de la perfumeria, creant fragàncies tan exclusives com per conquerir la Cort Real britànica.

El treball d'un perfumista és complex i sacrificat i implica llargues hores de prova i error per assolir la perfecció. Avui recordem cinc grans mestres perfumistes que han suposat una fita a la història del perfum.

Descendent d'Isabel Bonaparte, tia de l'emperador, a François Coty (1874-1934) també se'l va conèixer com “el Bonaparte del perfum” i és considerat un pioner de la perfumeria moderna. El seu talent i la seva visió revolucionària van transformar la indústria del perfum gràcies a la seva aguda comprensió del negoci, fent que els perfums fossin accessibles per a un públic més ampli, més enllà de l'alta societat.

Coty va entendre que la perfumeria no només depenia de la pròpia essència, sinó també del disseny o l'etiquetatge. Aquesta perspectiva integral el va portar a crear flascons innovadors en col·laboració amb artistes com René Lalique. Altres aspectes crucials en el desenvolupament professional van ser la seva formació a Grasse, bressol de la perfumeria, i la seva relació amb el farmacèutic Jacqueminot.

Entre les seves creacions més emblemàtiques hi ha el seu primer perfum, La Rose Jacqueminot, inspirat en la rosa de què es va enamorar a Grasse, seguit per l'Origan el 1905, que va inaugurar la subfamília de perfums florientals.
El 1917 va llançar Xipre, una fragància que va popularitzar aquesta família de perfums i va deixar una empremta duradora a la indústria. A més, el seu complex industrial, Cité des Parfums, situat als afores de París, feia servir milers de treballadors i oferia innovacions socials com a escoles bressol dins del complex. Coty no només va crear fragàncies, sinó que també va establir estàndards que perduren a la perfumeria actual.

Pertanyent a la tercera generació de la família Guerlain, Jacques Guerlain (1874-1963) és un dels perfumistes més influents de la història, conegut per la seva habilitat per concebre fragàncies opulentes i sofisticades. Va introduir l'ús de la vainilla i altres notes ambarades a la perfumeria occidental, transformant el panorama olfactiu de la seva època. Guerlain va consolidar la reputació d'aquesta casa com una de les més prestigioses del món, combinant tradició i avantguarda a cadascuna de les seves obres.
Entre les seves creacions més mítiques hi ha Shalimar, inspirada en la història d'amor entre l'emperador Shah Jahan i Mumtaz Mahal, L'Heure Bleue, que captura la malenconia del capvespre, Mitsouko, una composició que equilibra magistralment la nota de préssec amb la molsa de roure.

Cèlebre per la seva col·laboració amb Coco Chanel, Ernest Beaux (1881-1961) és el nas responsable de Chanel Nº5, el primer perfum a utilitzar una sobredosi d'aldehids en la seva formulació, cosa que li va atorgar el seu característic perfil d'olor a net.

Conta la llegenda que, quan Chanel encarregar a Beaux una creació amb les millors qualitats de rosa, gessamí i ylang-ylang, els aldehids havien d'afegir-se en petites dosis per simular el caràcter enfleurage que es perdia amb els mètodes moderns d'extracció. Tot i això, durant la preparació de les mostres, els aldehids es van incorporar per error en una dilució deu vegades més gran de la prevista, realçant el seu protagonisme en el perfum. Aquesta forta presència dels aldehids a l'acord floral va donar com a resultat que, per primera vegada a la història, una de les notes principals d'un perfum no es basés en una olor natural, un accident fortuït que va convertir Chanel Nº5 en una fragància revolucionària .

Format a Grasse, Roudnitska (1905-1996) va ser pioner en la creació de fragàncies fresques i aquàtiques, com la icònica Eau Sauvage, de Dior, que ja és tot un clàssic de la perfumeria masculina, o la que potser és la seva obra mestra, Diorissimo, per la seva delicada i autèntica representació del muguet (lliri de les valls), una flor extremadament difícil de capturar en un perfum. Per això es va valdre d'un enfocament innovador en combinar ingredients naturals i sintètics. La seva creació va ser un acte d'amor i dedicació cap a la seva dona, Thérèse, que estimava el lliri de les valls.
Autor d'un altre perfum llegendari, Femme de Rochas, contemplava la perfumeria com a forma d'art i el seu treball ha estat una font d'inspiració per a generacions de perfumistes.

L'arribada de Jacques Polge (1943) a Chanel el 1978, on va ser perfumista en cap fins al 2015, va marcar l'inici d'una nova era en la creació de fragàncies icòniques com Coco el 1984, una composició oriental especiada que celebra l'opulència, o Coco Mademoiselle el 2001, que ofereix una reinterpretació fresca i juvenil del clàssic. I va aconseguir l'èxit amb altres tantes com Égoïste, Bleu de Chanel, Chance i Allure.
Polge es va formar a Grasse i va compaginar els seus estudis de literatura i llengua anglesa amb el seu treball en una societat que elaborava perfums per a diferents couturiers. La casualitat va fer que aquesta societat necessités un nas per a la seva filial a Nova York i que Polge fos el candidat perfecte pel domini de l'idioma.

El perfumista, ara jubilat, va adquirir experiència treballant a París per a Roure-Bertrand-Dupont, empresa que es va fusionar amb Givaudan, abans d'entrar a Chanel, on va debutar amb Antaeus i va tenir l'oportunitat de versionar el clàssic dels clàssics, Chanel Nº5, el Nº5 Eau Première, una composició més actual, fresca i fàcil de portar.
La visió del perfum: “El perfum és invisible. Les persones no ho veuen, però ho senten. Quan algú porta un perfum i se'n va, queda una mica d'aquella persona a l'habitació”.