Perfums i emocions

Memòria olfactiva, l'enllaç entre fragàncies i records

Els records estan fets de sensacions, fotos antigues i postals, però sens dubte estan fets d'aromes. La vida transcorre a un ritme frenètic i de sobte, sense previ avís una olor fa que s'aturi el temps.

Et disposes a ordenar caixes i de sobte aquesta aroma característica de la platja et fa tornar a l'estiu; et creues amb algú al carrer i et sembla reconèixer un antic amor en el seu perfum o proves un plat casolà que et transporta a la teva infància. Totes aquestes connexions són fruit de la memòria olfactiva, una qualitat que relaciona olors amb records i emocions.

L'olfacte és un dels sentits més desenvolupats i primitius que tenim, està connectat al sistema límbic, responsable de les emocions i els records pel que és pur instint.

És important fins i tot abans del nostre naixement. Se sap que els nadons desenvolupen l'aferrament amb la mare per l'olor i per això durant els primers mesos de vida, la identifiquen per l'olfacte, com diem, pur instint.

Tot i que es tendeix a romantitzar la memòria olfactiva amb sentiments positius, també pot evocar sensacions desagradables. De fet, certes olors com el menjar en mal estat o alguns productes de neteja ens posen en alerta per evitar-los. La primera vegada que olorem alguna cosa, aquest instant queda registrat al nostre cervell per sempre, de manera que cada vegada que tornem a sentir-ho ens evocarà a aquesta primera vegada. Així com la informació que rebem d'altres sentits desapareix aviat de la memòria, una aroma roman de per vida.

A diferència de la resta de sentits, en què la informació ha de recórrer estructures més complexes, l'olfacte té una connexió directa amb el cervell.

Quan perceben una olor les neurones olfactives es posen en marxa, generant un impuls que es transmet directament al cervell. A diferència de la resta de sentits, en què la informació ha de recórrer estructures més complexes, l'olfacte té una connexió directa amb el cervell.

La percepció d'una aroma es processa a la zona del bulb olfactiu, que la transmet directament al sistema límbic, on hi ha l'hipocamp, encarregat de generar memòries. A més, en aquesta zona també hi ha l'hipotàlem i l'amígdala que són el centre de les emocions i els responsables de fixar aquest record.

Així, doncs, la memòria olfactiva és un gran àlbum de records, únic i intransferible, una qualitat que ens vincula al nostre jo més primitiu, però també al més sensible.

Gràcies a aquesta som capaços d'escollir un perfum entre un milió, ja que, de forma aparentment inexplicable, desperta alguna cosa en nosaltres quan l'ensumem.

Aquest efecte no és casual, ja que les fragàncies s'elaboren per aconseguir-ho. Amb una gran dosi de creativitat i sensibilitat els perfumistes ens fan viatjar a través del nostre olfacte i emocions.