Ingredients més utilitzats en perfumeria

Encara que hi ha ingredients molt presents en tota la història de la perfumeria, és una mica aventurat cenyir-nos només a unes quantes matèries primeres naturals com a protagonistes, i fins i tot obviar els ingredients de síntesi, que van suposar una autèntica revolució per a la perfumeria del segle XX. Així que el nostre objectiu avui és inspirar-te a través de la nostra selecció d'ingredients i fragàncies perquè triïs els teus preferits. Potser en acabar de llegir aquest article ens podràs respondre quins són els teus ingredients preferits.

Les notes cítriques estan molt presents a la família cítrica, i també és freqüent trobar-les a les notes de sortida de la majoria de composicions olfactives. Aquestes notes transmeten sensacions de frescor i neteja. A la perfumeria s'aprofita la closca dels cítrics, de la qual s'extreuen els olis essencials que tenen tota la potència del fruit. Llimona, taronja, bergamota, mandarina… són cítrics habituals emprats en les fragàncies i es podria dir que constitueixen l'origen de la perfumeria, ja que van ser els primers ingredients a emprar-se a les primeres aigües de colònia.

Fragàncies representatives de la família cítrica són Eau de Rochas, Acqua di Parma Colònia, Bergamot Bloom, de Carolina Herrera, i CK One, de Calvin Klein, per exemple. Preguntant a María Ángeles López, Fragrance Development Manager d'Iberchem, ens assenyala tres més: Light Blue, de Dolce & Gabanna, Green Tea, d'Elizabeth Arden, i 4711 Eau de Cologne Original.

La família fougère no té un únic ingredient protagonista, sinó que se'n requereixen diversos per combinar-los i obtenir una essència verda, fresca i aromàtica que recrea l'olor d'un bosc. No solen faltar en aquesta combinació la lavanda, el molsa de roure i el hava tonka, a les quals se sumen notes cítriques, florals i enfustades, segons el desig del perfumista per aconseguir una fragància alegre i juvenil o més profunda i fosca.

Els perfums fougère favorits de la perfumista d'Iberchem són Le Male, de Jean Paul Gaultier, Fahrenheit, de Dior, Legend, de Mont Blanc, i Drakkar Noir, de Guy Laroche. Obra de Pierre Wargnye, aquesta última és un dels grans èxits de la perfumeria masculina dels 90, quan la família fougère va aconseguir tota la seva esplendor. Compta amb una versió més recent, del 2022, Drakkar Intense, que proposa una variació fougère aromàtica ambarada a la qual, a més de coriandre, bergamota, lavanda i romaní, s'hi ha afegit un toc de vainilla i d'oli de pachuli per potenciar-ne la sensualitat i aconseguir una fixació extraordinària a la pell.

En el cas de la família floral, hi ha dues flors considerades reines de la perfumeria: la rosa i el gessamí. Tot i que les podem trobar dominant la partitura olfactiva, és freqüent que apareguin com un conjunt de flors –el que en termes perfumístics es coneix com buqué– i enriquides o matisades amb notes amb què es creen acords florals afruitats, florals orientals o florals aldehídics –notes de síntesi que confereixen un halo empolsat a la fragància–, com passa a la mítica L'Air du Temps, de Nina Ricci, que conjuga rosa amb clavell, neroli i aldehids.

Cal fer esment a un tipus de flors molt especial, les silentes, que són aquelles de les que no es pot emprar el seu extracte natural i que es recreen magistralment a través de molècules de síntesi. Algunes són la lila, el lliri i les peònies.

Sí, de Giorgio Armani, Chloé Eau de Parfum, Versace Bright Crystal i Miss Dior Rose & Roses són algunes de les fragàncies florals amb la rosa com a protagonista, destacades per l'experta perfumista d'Iberchem.

Des de Narcís Rodriguez ens conviden a descobrir Narcís Eau de Parfum Cristall, una fragància les notes de cor de les quals evoquen els pètals en eclosió d'un vaixell de roses supraarreciclades. Aquesta nota de rosa s'obté mitjançant un procés sostenible que recupera els components olfactius de l'aigua de destil·lació que evoca l'olor de la rosa fresca. És reflex de la nova manera d'enfocar la perfumeria, compromesa amb el planeta: “Els productes naturals són recursos preuats, per la qual cosa ens hem d'esforçar per enriquir i fer evolucionar la nostra paleta amb ingredients innovadors com aquests, que s'obtenen de forma responsable i s'elaboren amb un respecte per la natura i la biodiversitat”, explica la perfumista Natalie Gracia-Cetto.

Les notes enfustades aporten calidesa i sensualitat als perfums. Des de l'Acadèmia del Perfum indiquen que encaixen en aquesta família notes opulentes, com el sàndal i el pachuli, seques, com el cedre, i fresques, com el pino i les coníferes o, fins i tot, algunes amb un toc fumat, com passa com el vetiver i el oud.

Perfums representatius d'aquesta família són Féminité di Bois, de Serge Lutens, que gira al voltant del cedre; Wonderwood, de Comme des Garçons, amb el sàndal com a protagonista; i Vetiver de Guerlain, creat per Jean Paul-Guerlain als anys 50 i màxim exponent d'aquest ingredient en evocar “l'alè de la terra sota la llum pàl·lida de l'alba”.

Segons explica Dominique Roques, source de perfums, el vetiver ocupa un lloc irreemplaçable a la perfumeria, ja que no pot ser emulat per síntesi. D'aquesta planta es recullen les arrels, de les quals s'extreu un preat oli. “El vetiver pot ser càlid, fosc, olorar a tabac, a terra polsegosa, moderat, a mel, llarg, ascendent… Pot tenir una nota de cedre, seca, però dolça, amb un toc a humus…“, extracte del llibre "El cercador d'essències", de Dominique Roques.

Del bressol del vetiver, Haití, Issey Miyake obté l'ingredient protagonista de l'Eau d'Issey pour Homme Vétiver, una composició aquàtica que incorpora la força d'aquesta arrel amb un toc fumat.

Càlida, balsàmica i sensual, la família ambarada està conformada per fustes, espècies i mescles, entre els quals destaquen la vainilla, el **haba tonka ** i el cistus labdano.

Good Girl, de Carolina Herrera, Black Opium, d'YSL, i Angel, de Thierry Mugler, encaixen en aquesta família, segons assenyala María Ángeles López, d'Iberchem. Ens fixem en Angel, de Mugler, una icona de la perfumeria des que es llancés el 1992. Creada per Olivier Cresp i Yves de Chirin, aquesta fragància oriental va ser la primera a incorporar un matís gourmand a la seva estructura, inspirant-se en el praliné, associant una nota de vainilla amb pachuli. El resultat és una estela inimitable que ha traspassat el temps al marge de tendències.

Molt abans, Opium, de YSL, havia donat mostres de tota la potència oriental ambarada, causant un gran impacte amb el seu llançament el 1977, gràcies a la inèdita combinació de resines i espècies, anomenades “flors de foc” pel mateix Yves Saint Laurent . La darrera variació del perfum original és Black Opium Le Parfum (2023), que sorprèn amb un excés de vainilla que se suma a la icònica nota de cafè del perfum, conferint un caràcter nocturn i sensual a la beina. “Per dissenyar el Black Opium més intens que s'hagi fet mai no era obvi que havia d'utilitzar un absolut de vainilla negra com a nucli”, revela Nathalie Lorson, mestra perfumista de Black Opium.