Com es crea un perfum

Fins que un perfum està llest per comercialitzar-se, hi intervenen molts actors, a més de perfumistes: directors creatius, equips de màrqueting, dissenyadors de packaging, especialistes en regulatory (encarregats de la seguretat i estabilitat de les fórmules), sense oblidar-nos dels proveïdors d'ingredients , sense els quals no seria possible crear essències que capturen la intensitat i varietat de fragàncies que ens regala la natura.
Els perfumistes són els encarregats de fer realitat el concepte olfactiu, una sensació o una història a través del perfum. El creixent interès pel món de les fragàncies ha visibilitzat la seva figura. També, projectes com el que tens al davant, Wikiparfum, plataforma de divulgació de la cultura del perfum que abasta tota la cadena de valor.

Una altra manera de treballar és la dels perfumistes interns que treballen en exclusiva per a una marca. És el cas de Nuria Cruelles, perfumista de Loewe. “Jonathan Anderson és una persona tan creativa i té les idees tan clares que és fàcil treballar-hi. Ha enfocat la perfumeria com planteja la moda, des de l'art, la natura, des d'una perspectiva de transició, d'innovar”, explica.
I això no és tot, perquè també hi ha grans companyies que creen fragàncies per a marques. Perfumistes com Rodrigo Flores - Roux i Jordi Fernández, a Givaudan; Jérôme di Marino, a Mane; i Alberto Morillas i Ane Ayo, a Dsm-Firmenich, per citar només alguns exemples, treballen per projectes en nous desenvolupaments de fragàncies que després formaran part del portafoli de conegudes firmes de la perfumeria.

“Les grans companyies de composició tenen un gran valor al seu equip de perfumistes”, assenyala Agustí Vidal, de Symrise, posant èmfasi en la col·laboració que existeix entre aquestes companyies i les firmes de luxe, els perfumistes interns del qual treballen en sintonia amb aquests equips, tenint accés així a una paleta més àmplia de matèries primeres.
Cas a part és el de la perfumeria nínxol, en què la firma pot comptar amb un fundador i director creatiu que sigui a més perfumista, o bé col·laborar amb perfumistes que fan realitat la fragància.

L?activitat quotidiana del perfumista dista molt de la imatge romàntica d?un laboratori ple de flascons d?essències. Tot i que és cert que existeix l'òrgan del perfumista (espai on es guarden diferents matèries primeres), els creadors treballen actualment davant de l'ordinador amb una llista d'ingredients.
Químics, biòlegs, farmacèutics… Molts compten amb una base científica, cosa que els permet conèixer en profunditat com es comporten els compostos químics dels olis essencials. Gairebé tots han passat per Grasse, bressol de la perfumeria, i han dedicat anys a conèixer i memoritzar olors. Com explica el perfumista Ramón Monegal, dels quatre anys que va dedicar a formar-se com a nas, els dos primers es van basar a aprendre olors fins a fer servir una base d'uns 2.000 ingredients.
El repte del perfumista és traslladar una idea a una composició olfactiva i que provoqui una emoció. Tot s'executa al cap, que ha d'equilibrar creativitat i ciència per escriure una fórmula que es passa al laboratori on es crea la mostra. Després d'aquest pas, ja tenim la primera prova per olorar i repetir el procés tantes vegades com calgui fins a trobar la fragància final.
De manera paral·lela, cal dissenyar el flascó i el packaging amb el focus posat en la història que explicarà el perfum. Tot ha de tenir coherència perquè la proposta olfactiva tingui un sentit per al consumidor i que aquest pugui identificar els valors de la marca i connectar emocionalment amb el perfum en qüestió.

No ens podem oblidar del caràcter artístic dels perfums, ADN de la perfumeria nínxol. Així ho reconeix Carlos Huber, fundador, director artístic i desenvolupador de fragàncies d'Arquiste, que ens detalla des de Nova York com és el procés creatiu a una casa de perfums independent.
Però, primer, posem-nos en context. Format en arquitectura i restauració a universitats de Mèxic, París i Nova York i apassionat per la preservació del patrimoni històric, Huber fa el salt a l'univers de les fragàncies a causa del seu interès per les aromes del Mediterrani i després d'una mentoria al costat del perfumista Rodrigo Flores – Roux. Darrere d'aquest bagatge hi ha el germen d'Arquiste, firma de perfumeria nínxol que recrea experiències sensorials úniques d'un temps i un lloc.
El nom d'Arquiste ens dóna pistes sobre l'univers creatiu a què accedim a través de les fragàncies. És un nom inventat que juga amb les paraules “architecture, arquitectura, history, art, artista i arxivi”.

Com neixen les fragàncies de la marca? "La inspiració o el concepte pot venir d´una història particular o d´un lloc històric", explica Huber.
Per exemple, el proper llançament de la firma, A Grove by the Sea, evoca aromes mediterrànies i el passat històric de l'illa de Lopud (Croàcia), amb una rica arquitectura renaixentista que dota el lloc d'un ambient regi, bohemi i una mica salvatge per la seva agresta naturalesa. “Històricament era una illa productora d'olives i oli d'oliva. Hi ha molts horts de figues i hi ha molt de pi, xiprer i herbes aromàtiques. En aquest cas, la inspiració per crear el perfum va sorgir d‟aquesta experiència al‟illa”, detalla.
Altres vegades, el punt de partida d'una nova fragància és el descobriment d'una primera matèria sobre la qual no havia treballat abans: “La constant tasca d'estudi i investigació d'ingredients en la meva activitat creativa fa que, de vegades, sorgeixi interès per un ingredient en particular que no he tractat abans, cosa que em porta a voler saber més sobre tot el que l'envolta històricament i sociològicament”.

En el cas de L'Or de Louis, perfum que ha estat guardonat aquest any amb un premi de The Fragrance Foundation, la inspiració sorgeix de l'Orangerie de Versalles, manada crear per Lluís XIV, i que era un gran hivernacle que albergava arbres de cítrics. En aquestes galeries plenes d'arbres, els jardiners encenien fogueres per caldejar l'ambient i fer florir els arbres. “Les fogueres feien que la tarongina olorés més concentrada i, al mateix temps, hi havia una olor de fum i de fusta. Per això, aquest perfum té un fons de fusta i una nota de fum molt subtil ia sobre té una nota de tarongina molt concentrat que et porta a la mel”, revela.
Huber aclareix que més que inventar un concepte, li agrada investigar sobre alguna cosa autèntica i real i estudiar-ne per redescobrir-ho d'alguna manera. Així és com comença el projecte d'una nova fragància per després passar a reunir els ingredients que donaran lloc a la piràmide olfactiva.

A l'hora de plantejar l'estructura del perfum, cal decidir quines notes són el cor del perfum, explica. Cal triar quines notes seran ornament o seran més rellevants per a la sortida i quins ens donaran els fonaments i la base per suportar tot el perfum, que tinguin longevitat i bona projecció.
Aquesta part del procés es fa en col·laboració amb el perfumista per ajustar amb criteri expert la combinació d'ingredients a l'estructura. Actualment, Huber treballa amb els perfumistes Rodrigo Flores – Roux, Yann Vasnier i Calice Becker.
El procés davaluació de les mostres es realitza, en aquest cas, entre perfumista i director creatiu, responsable dindicar cap a on ha davançar la fórmula fins a decidir la finalista.
“Ens podem prendre sis mesos, un any o més, fins a decidir la composició final del perfum. Però, també, hi ha ocasions en què potser al mes ja estàs convençut que tens alguna cosa bona”, sosté Huber, que reconeix que de vegades hi ha idees que queden ajornades i es tornen a recuperar passat un temps, quan un sent que està llest per portar-la endavant.
"En general, podem arribar a fer cent modificacions fins a tenir la fragància final", sosté.