Ernest Beaux
Escultor de l'invisible, va oferir al segle un alè inoblidable.
Ernest Beaux, nascut l'any 1881 a Moscou, en l'estrany resplendor de l'hivern rus, va ser un mag de les ombres, un arquitecte de l'absolut que va gravar el seu nom en l'eternitat d'una ampolla. Fill d'un perfumista emigrat francès, va créixer entre dues cultures, entre l'esplendor imperial i el rigor científic, forjant ben aviat una sensibilitat singular, feta de contrastos i exigències.
Va ser als laboratoris de Rallet, proveïdor de la cort dels tsars, on va perfeccionar el seu talent, explorant els límits del possible, aprenent a combinar natura i modernitat. La revolució el va obligar a abandonar Rússia, però no va acabar amb el seu geni. A l'exili, porta amb ell els seus coneixements, els seus records de neu i gessamí glaçat, i una intuïció: el perfum pot esdevenir una abstracció, una sensació pura, gairebé una idea.
El 1921, la trobada amb Gabrielle Chanel va canviar la història. D'aquesta alquímia neix el llegendari N°5, la quintaessència del misteri, el rigor i l'elegància. Una composició revolucionària, densa com un teixit de nit, on els aldehids vibren com un esclat de llum sobre la pell. Més que un perfum, N°5 és un manifest: el d'una dona lliure, d'un nou segle, d'un art del borrós.
Ernest Beaux compon poc, però compon amb precisió. Island Wood, Russian Leather, Gardenia… cadascuna de les seves fragàncies és un enigma, una atmosfera captada, un fragment de silenci. Un home discret, gairebé invisible darrere de les seves obres mestres, fuig de la glòria com un fuig del soroll, preferint la precisió a la brillantor.
Va morir el 1961, deixant enrere un grapat de fragàncies i una revolució tranquil·la. Amb ell, el perfum deixa de ser un ornament: es converteix en un llenguatge. Ernest Beaux va ser l'escultor de l'invisible, l'home que va donar al segle una alenada d'aire fresc inoblidable.
